1. Després d’aquests fets, el Senyor va comunicar la seva paraula a Abram en una visió. Li va dir:– No tinguis por, Abram! Jo sóc l’escut que et protegeix. La teva recompensa serà molt gran.
2. Abram li respongué:– Senyor Déu, què em pots donar? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de casa meva haurà de ser Elièzer de Damasc.
3. I afegí:– No m’has donat descendència, i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors.
4. Llavors el Senyor li va comunicar la seva paraula i li respongué:– No serà aquest, el teu hereu; serà un fill que naixerà de tu.
5. Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digué:– Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència.
6. Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia.
7. Després li va dir:– Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió.
8. Abram preguntà:– Senyor Déu, com puc saber que l’he de posseir?
9. Ell va respondre:– Porta’m una vaca, una cabra i un moltó, tots de tres anys, una tórtora i un colomí.
10. Abram els hi va dur, els partí per la meitat i va posar cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells.
11. Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, però Abram els allunyava.