2. Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or.
3. Se n’anà per etapes des del Nègueb fins a Betel, al mateix indret on abans havia plantat la tenda, entre Betel i Ai,
4. al lloc on havia aixecat un altar i havia invocat el nom del Senyor.
5. Lot, que l’acompanyava, també tenia ramats d’ovelles i de vaques i moltes tendes.
6. Però aquella regió no bastava per a viure-hi tots dos: tenien massa béns per a poder habitar plegats en un país
7. ocupat aleshores pels cananeus i pels perizites. Els pastors d’Abram i els de Lot van començar a barallar-se.
8. Davant d’això, Abram digué a Lot:– Som de la mateixa família i no ha d’haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus.
9. ¿No tens davant teu tot el país? Doncs separa’t de mi: si tu te’n vas a l’esquerra, jo me n’aniré a la dreta; si tu te’n vas a la dreta, jo me n’aniré a l’esquerra.
10. Lot va donar una mirada al voltant seu i veié que tota la plana del Jordà fins a Sóar estava ben regada. Això era abans que el Senyor arrasés les ciutats de Sodoma i Gomorra. La plana semblava un paradís del Senyor; era comparable a les terres d’Egipte.
11. Lot va escollir, doncs, la plana del Jordà i se’n va anar cap a l’est. Així es van separar.
12. Abram es va quedar al país de Canaan. Lot, pel seu costat, es va instal·lar a les ciutats de la plana i plantà les seves tendes fins a Sodoma.
13. La gent d’aquella ciutat eren uns depravats: el seu comportament ofenia molt el Senyor.