8. Mentre ells mataven, jo, que m’havia quedat sol, em vaig prosternar amb el front a terra tot clamant:– Ai, Senyor Déu! ¿Vols exterminar tota la resta d’Israel, abocant sobre Jerusalem la teva indignació?
9. Ell em va respondre:– La culpa del poble d’Israel i de Judà és enorme; el país és xop de sang i la ciutat s’ha omplert de perversió. Ells diuen: “El Senyor ha abandonat el país, el Senyor ja no veu res.”
10. Doncs jo tampoc no els miraré amb compassió ni tindré pietat. Els faré pagar la seva conducta.
11. En aquell moment, l’home vestit de lli, que duia els estris d’escrivent a la cintura, va donar comptes, dient:– He fet el que m’has manat.