4. L’holocaust que el sobirà oferirà al Senyor el dissabte serà de sis anyells i un moltó, tots sense cap defecte.
5. A més, presentarà una ofrena de trenta quilos de farina per cada moltó, però pels anyells oferirà la quantitat de farina que ell vulgui. Per cada ofrena de trenta quilos de farina oferirà també tres litres i mig d’oli.
6. El dia de la festa de la lluna nova oferirà un vedell, sis anyells i un moltó, tots ells sense cap defecte.
7. També oferirà trenta quilos de farina pel vedell i trenta més pel moltó; però, pels anyells, la quantitat de farina que ell vulgui. A més, per cada ofrena de trenta quilos de farina oferirà tres litres i mig d’oli.
8. »Quan el sobirà hagi d’entrar, ho farà pel vestíbul de la porta, i sortirà pel mateix indret.
9. Però quan la gent del poble entrarà els dies de solemnitat per prosternar-se davant el Senyor, els qui entrin per la porta del nord sortiran per la del sud, i els qui hagin entrat per la porta del sud sortiran per la del nord. Ningú no se’n tornarà per la mateixa porta per on hagi entrat, sinó per la porta de l’altre costat.
10. El sobirà entrarà i sortirà amb la gent del poble.
11. En les grans festes i solemnitats, l’ofrena serà de trenta quilos de farina per cada vedell i per cada moltó sacrificats, i, pels anyells, la quantitat de farina que ell vulgui. A més, per cada ofrena de trenta quilos de farina oferirà tres litres i mig d’oli.
12. »Quan el sobirà presenti al Senyor una ofrena voluntària, tant si es tracta d’un holocaust com d’un sacrifici de comunió, li obriran la porta oriental i oferirà els sacrificis, de la mateixa manera que ho fa els dies festius. Després sortirà, i tancaran la porta.
13. També oferirà cada dia al matí un anyell d’un any, sense cap defecte, en holocaust al Senyor.
14. A més, cada matí presentarà una ofrena de cinc quilos de farina pastada amb un litre i mig d’oli. Aquesta ofrena al Senyor és una llei perpètua.
15. Cada matí oferiran al Senyor l’anyell, la farina i l’oli com a holocaust perpetu.
16. »Això ordena el Senyor Déu: Si el sobirà d’Israel fa una deixa a un dels seus fills, serà possessió del fill i passarà per dret d’herència als fills d’ell.
17. Però si fa una deixa a un dels seus dignataris, serà del dignatari fins a l’any del jubileu; llavors tornarà al sobirà. Només els fills del sobirà tindran la deixa en propietat.
18. »El sobirà no prendrà res de l’heretat d’un membre del seu poble, no l’espoliarà de la seva propietat. L’heretat dels fills del sobirà sortirà, doncs, del patrimoni reial, perquè ningú del meu poble no sigui tret de la seva propietat.»
19. Després aquell home, passant per l’entrada que hi havia al costat de la porta, em va dur a les estances sagrades que donen al nord, reservades als sacerdots. Al capdavall de les estances vaig veure-hi un espai, a la banda de ponent.
20. Ell em digué:– Aquí els sacerdots faran coure la carn que els pertoca dels animals oferts en sacrifici per la reparació d’una falta i en sacrifici pel pecat; també aquí couran allò que els pertoca de les altres ofrenes. Així no trauran res a l’atri exterior i no exposaran el poble al perill del contacte amb coses sagrades.