16. »Això ordena el Senyor Déu: Si el sobirà d’Israel fa una deixa a un dels seus fills, serà possessió del fill i passarà per dret d’herència als fills d’ell.
17. Però si fa una deixa a un dels seus dignataris, serà del dignatari fins a l’any del jubileu; llavors tornarà al sobirà. Només els fills del sobirà tindran la deixa en propietat.
18. »El sobirà no prendrà res de l’heretat d’un membre del seu poble, no l’espoliarà de la seva propietat. L’heretat dels fills del sobirà sortirà, doncs, del patrimoni reial, perquè ningú del meu poble no sigui tret de la seva propietat.»
19. Després aquell home, passant per l’entrada que hi havia al costat de la porta, em va dur a les estances sagrades que donen al nord, reservades als sacerdots. Al capdavall de les estances vaig veure-hi un espai, a la banda de ponent.
20. Ell em digué:– Aquí els sacerdots faran coure la carn que els pertoca dels animals oferts en sacrifici per la reparació d’una falta i en sacrifici pel pecat; també aquí couran allò que els pertoca de les altres ofrenes. Així no trauran res a l’atri exterior i no exposaran el poble al perill del contacte amb coses sagrades.
21. Després em va fer sortir a l’atri exterior i em féu passar a la vora dels seus quatre angles. Vaig veure que a cada angle de l’atri hi havia un pati més petit.