12. »Quan el sobirà presenti al Senyor una ofrena voluntària, tant si es tracta d’un holocaust com d’un sacrifici de comunió, li obriran la porta oriental i oferirà els sacrificis, de la mateixa manera que ho fa els dies festius. Després sortirà, i tancaran la porta.
13. També oferirà cada dia al matí un anyell d’un any, sense cap defecte, en holocaust al Senyor.
14. A més, cada matí presentarà una ofrena de cinc quilos de farina pastada amb un litre i mig d’oli. Aquesta ofrena al Senyor és una llei perpètua.
15. Cada matí oferiran al Senyor l’anyell, la farina i l’oli com a holocaust perpetu.
16. »Això ordena el Senyor Déu: Si el sobirà d’Israel fa una deixa a un dels seus fills, serà possessió del fill i passarà per dret d’herència als fills d’ell.
17. Però si fa una deixa a un dels seus dignataris, serà del dignatari fins a l’any del jubileu; llavors tornarà al sobirà. Només els fills del sobirà tindran la deixa en propietat.
18. »El sobirà no prendrà res de l’heretat d’un membre del seu poble, no l’espoliarà de la seva propietat. L’heretat dels fills del sobirà sortirà, doncs, del patrimoni reial, perquè ningú del meu poble no sigui tret de la seva propietat.»
19. Després aquell home, passant per l’entrada que hi havia al costat de la porta, em va dur a les estances sagrades que donen al nord, reservades als sacerdots. Al capdavall de les estances vaig veure-hi un espai, a la banda de ponent.