1. L’home em va fer tornar a la porta exterior del santuari, que dóna a l’orient. Era tancada.
2. Llavors el Senyor em digué:– Aquesta porta romandrà tancada. No l’obriran, no hi passarà ningú, perquè hi ha passat el Senyor, Déu d’Israel. Restarà, doncs, tancada.
3. Tan sols el sobirà, per la seva condició de sobirà, s’hi podrà asseure a dintre per consumir l’àpat sagrat a la presència del Senyor. Entrarà pel vestíbul de la porta i sortirà pel mateix indret.
4. Després em dugué, per la porta que dóna al nord, cap a la façana del santuari. Vaig veure que l’omplia la presència gloriosa del Senyor i em vaig prosternar amb el front a terra.
5. El Senyor em digué:– Fill d’home, estigues atent, obre bé els ulls i para l’orella al que et diré referent a totes les ordinacions i lleis del temple. Fixa’t atentament qui pot entrar-hi i qui n’ha de ser exclòs.
6. Digues a aquests rebels, al poble d’Israel: «Això us fa saber el Senyor Déu: Ja n’hi ha prou de totes les vostres abominacions, poble d’Israel!
7. Introduíeu al meu temple estrangers, incircumcisos de cor i de cos, que el profanaven, mentre vosaltres m’oferíeu aliments, el greix i la sang. Amb les vostres abominacions heu trencat la meva aliança.
8. No heu tingut cap respecte per les meves coses santes; fins i tot heu posat estrangers en lloc vostre perquè prestin servei al meu temple.
9. Doncs això us fa saber el Senyor Déu: Cap estranger, incircumcís de cor i de cos, no entrarà al meu temple, ni que visqui amb els israelites.
10. »Els levites que em van abandonar quan Israel anava esgarriat darrere els seus ídols repugnants, hauran de pagar la seva culpa.
11. S’estaran en el meu temple al servei de vigilància de les portes i s’encarregaran d’altres serveis: degollaran els animals destinats a l’holocaust i al sacrifici pel poble i estaran a la seva disposició per a servir-lo.
12. Ja que el van servir quan Israel donava culte als seus ídols repugnants i van ser per a ell una ocasió de pecat, jo aixecaré la mà contra ells i pagaran la seva culpa. Ho dic jo, el Senyor Déu.
13. No podran presentar-se al meu davant per exercir les funcions sacerdotals ni podran tocar les meves coses santes, que són santíssimes. Hauran de suportar la seva deshonra per les accions abominables que van cometre.
14. Els encarregaré la guàrdia del temple i totes les feines que calgui.
15. »Els sacerdots levites, descendents de Sadoc, que van mantenir el servei del meu santuari quan els israelites s’esgarriaven lluny de mi, sí que es podran presentar al meu davant per donar-me culte i oferir-me el greix i la sang. Ho dic jo, el Senyor Déu.