1. L’home em va conduir aleshores a la porta que dóna a l’orient.
2. Allà vaig veure que la presència gloriosa del Déu d’Israel venia des de llevant. La remor que l’acompanyava era com el bramul de grans onades, i la seva presència gloriosa il·luminava la terra.
3. Aquesta visió era semblant a la que havia tingut quan vaig anar a la ciutat, abans que fos destruïda, i a la que vaig tenir a la riba del riu Quebar. Aleshores em vaig prosternar amb el front a terra.
4. La presència gloriosa del Senyor va entrar al santuari passant per la porta que dóna a l’orient.
5. Llavors l’Esperit em va aixecar i em conduí a l’atri interior. La presència gloriosa del Senyor omplia el santuari.
6. Mentre l’home estava dret al meu costat vaig sentir que algú em parlava des del santuari
7. i em deia:– Fill d’home, escolta. Aquest és el lloc on tinc el tron, l’escambell on poso els peus. Aquí habitaré per sempre enmig d’Israel. Mai més ni ells ni els seus reis no profanaran el meu sant nom, ni amb les seves disbauxes ni amb les despulles i els sepulcres dels seus reis.
8. Els reis havien construït el llindar de casa seva i els muntants de les seves portes al costat del meu llindar i dels meus muntants: entre jo i ells hi havia tan sols una paret mitgera. Profanaven el meu sant nom amb unes accions tan abominables que, indignat, els vaig consumir.