1. L’home em va conduir aleshores a la porta que dóna a l’orient.
2. Allà vaig veure que la presència gloriosa del Déu d’Israel venia des de llevant. La remor que l’acompanyava era com el bramul de grans onades, i la seva presència gloriosa il·luminava la terra.
3. Aquesta visió era semblant a la que havia tingut quan vaig anar a la ciutat, abans que fos destruïda, i a la que vaig tenir a la riba del riu Quebar. Aleshores em vaig prosternar amb el front a terra.
4. La presència gloriosa del Senyor va entrar al santuari passant per la porta que dóna a l’orient.
5. Llavors l’Esperit em va aixecar i em conduí a l’atri interior. La presència gloriosa del Senyor omplia el santuari.
6. Mentre l’home estava dret al meu costat vaig sentir que algú em parlava des del santuari
7. i em deia:– Fill d’home, escolta. Aquest és el lloc on tinc el tron, l’escambell on poso els peus. Aquí habitaré per sempre enmig d’Israel. Mai més ni ells ni els seus reis no profanaran el meu sant nom, ni amb les seves disbauxes ni amb les despulles i els sepulcres dels seus reis.
8. Els reis havien construït el llindar de casa seva i els muntants de les seves portes al costat del meu llindar i dels meus muntants: entre jo i ells hi havia tan sols una paret mitgera. Profanaven el meu sant nom amb unes accions tan abominables que, indignat, els vaig consumir.
9. Però des d’ara apartaran de mi les seves disbauxes i les despulles dels seus reis, i jo habitaré enmig d’ells per sempre.
10. »I tu, fill d’home, descriu aquest temple al poble d’Israel perquè s’avergonyeixin de les seves culpes. Que prenguin les mides del plànol,
11. i si estan realment avergonyits de tot el que han fet, explica’ls la forma del temple i la seva estructura, les entrades i les sortides i tota la seva disposició. Fes-los conèixer totes les seves ordinacions, el ritual i les lleis. Posa-ho per escrit sota els seus ulls perquè tinguin present com l’han de disposar, observin les ordinacions i ho posin tot en pràctica.
12. La llei del temple és aquesta: el territori que envolta el cim de la muntanya serà tot ell santíssim. Aquesta és, doncs, la llei del temple.
13. Les dimensions de l’altar, preses amb la unitat de mida d’una colzada i quatre dits, són les següents: la cavitat per al foc ha de fer una colzada de fondària per una d’amplada, amb un vorell tot al voltant que faci un pam d’alçada. L’alçada de l’altar és aquesta:
14. dues colzades des de la base fins al sòcol inferior, amb un ampit d’una colzada d’amplada. Des d’aquest primer sòcol fins al segon, l’alçada ha de ser de quatre colzades. El segon sòcol també tindrà un ampit d’una colzada d’amplada.
15. A la part superior hi haurà el fogar, que ha de fer quatre colzades d’alçada. De cada un dels seus quatre cantons n’ha de sobresortir un angle.
16. El fogar serà un quadrat de dotze colzades per costat.
17. El segon sòcol ha de ser un quadrat de catorze colzades per costat. La cavitat per al foc tindrà una colzada de fondària, i el vorell tot al seu voltant, mitja colzada d’alçada. L’escalinata de l’altar donarà a l’orient.
18. L’home em va adreçar novament la paraula i em digué:– Fill d’home, escolta. Això t’ordena el Senyor Déu: Quan l’altar estigui construït, s’hi puguin oferir holocaustos i s’hi aspergeixi la sang, caldrà complir aquest ritual.