7. Doncs bé, això us anuncia el Senyor Déu: Juro, alçant la mà, que les nacions que us envolten passaran també per la ignomínia.
8. »Però vosaltres, muntanyes d’Israel, us cobrireu de brancatge i donareu fruits per al meu poble d’Israel, que aviat tornarà.
9. Jo vindré a vosaltres i me n’ocuparé: sereu conreades i sembrades.
10. Faré que creixi molt la vostra població, la de tot el poble d’Israel. Les ciutats tornaran a ser habitades, i les ruïnes, reconstruïdes.
11. Faré que augmenti la gent i el bestiar: seran molts i fecunds. Us repoblaré com en els temps passats i us faré més felices que en els primers temps. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
12. Encaminaré cap a vosaltres, muntanyes meves, la gent del meu poble d’Israel, i en prendran possessió. Tu, país d’Israel, seràs la seva heretat i no tornaràs més a deixar-los sense fills.
13. Això t’anuncia el Senyor Déu: Diuen que ets un país que devora els homes, que has privat de fills el teu poble.
14. Doncs bé, ja no tornaràs a devorar els homes ni deixaràs més el teu poble sense fills. Ho dic jo, el Senyor Déu.
15. No permetré més que hagis de sentir els ultratges dels estrangers i que hagis de passar pels escarnis d’altres nacions. No privaràs més de fills el teu poble. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
16. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
17. – Fill d’home, escolta. Quan el poble d’Israel habitava la seva terra, la va profanar amb el seu comportament. Tot el que feien era per a mi com la immundícia de la menstruació.
18. Llavors vaig abocar damunt d’ells la meva indignació per la sang que havien escampat en aquell país i pels ídols repugnants amb què l’havien profanat.
19. Els vaig dispersar entre els altres pobles, els vaig esventar entre les nacions. Aquest és el càstig que vaig fer caure damunt d’ells pel seu comportament i per tot el que feien.
20. A les nacions on anaven van profanar el meu sant nom i van fer que diguessin d’ells: “Aquest és el poble del Senyor, però s’ha vist obligat a abandonar el seu país.”
21. Llavors em va doldre de veure que el casal d’Israel profanava el meu sant nom entre les nacions on anaven.
22. »Per tant, digues al poble d’Israel això que els anuncio jo, el Senyor Déu: “No ho faig perquè ho hàgiu merescut, poble d’Israel, sinó pel meu sant nom, que vosaltres heu profanat entre les nacions on anàveu.