12. Encaminaré cap a vosaltres, muntanyes meves, la gent del meu poble d’Israel, i en prendran possessió. Tu, país d’Israel, seràs la seva heretat i no tornaràs més a deixar-los sense fills.
13. Això t’anuncia el Senyor Déu: Diuen que ets un país que devora els homes, que has privat de fills el teu poble.
14. Doncs bé, ja no tornaràs a devorar els homes ni deixaràs més el teu poble sense fills. Ho dic jo, el Senyor Déu.
15. No permetré més que hagis de sentir els ultratges dels estrangers i que hagis de passar pels escarnis d’altres nacions. No privaràs més de fills el teu poble. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
16. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
17. – Fill d’home, escolta. Quan el poble d’Israel habitava la seva terra, la va profanar amb el seu comportament. Tot el que feien era per a mi com la immundícia de la menstruació.
18. Llavors vaig abocar damunt d’ells la meva indignació per la sang que havien escampat en aquell país i pels ídols repugnants amb què l’havien profanat.
19. Els vaig dispersar entre els altres pobles, els vaig esventar entre les nacions. Aquest és el càstig que vaig fer caure damunt d’ells pel seu comportament i per tot el que feien.
20. A les nacions on anaven van profanar el meu sant nom i van fer que diguessin d’ells: “Aquest és el poble del Senyor, però s’ha vist obligat a abandonar el seu país.”
21. Llavors em va doldre de veure que el casal d’Israel profanava el meu sant nom entre les nacions on anaven.
22. »Per tant, digues al poble d’Israel això que els anuncio jo, el Senyor Déu: “No ho faig perquè ho hàgiu merescut, poble d’Israel, sinó pel meu sant nom, que vosaltres heu profanat entre les nacions on anàveu.
23. Jo santificaré el meu gran nom, que ha quedat profanat entre els altres pobles per la vostra presència enmig d’ells. Quan jo faci resplendir en vosaltres la meva santedat als ulls de les nacions, sabran que jo sóc el Senyor. Ho dic jo, el Senyor Déu.
24. Us prendré d’entre els altres pobles, us aplegaré de tots els països i us faré tornar a la vostra terra.