1. »I ara tu, fill d’home, profetitza a les muntanyes d’Israel. Digues: “Muntanyes d’Israel, escolteu la paraula del Senyor.
2. Això us anuncia el Senyor Déu: L’enemic ha dit de vosaltres: ‘Molt bé! Les muntanyes eternes ara són possessió nostra.’
3. Per tant, profetitza i digues-los de part meva això que jo, el Senyor Déu, els faig saber: Us han devastat i cobejat per tots cantons fins a convertir-vos en possessió dels qui quedaven de les nacions veïnes; la gent malparlava de vosaltres i us difamava.
4. Per això, muntanyes d’Israel, escolteu la paraula del Senyor Déu! Això anuncia el Senyor Déu a les muntanyes, als tossals, als barrancs, a les valls, a les ruïnes desolades i a les ciutats abandonades que han estat el botí i la befa dels qui quedaven de les nacions del voltant:
5. Jo, el Senyor Déu, us faig saber que parlo encès de zel contra els qui queden de les altres nacions i contra tot Edom, perquè s’han apropiat el meu país. Tenen el cor ple d’alegria i de menyspreu, mentre saquegen el país abandonat.
6. Profetitza, doncs, a la terra d’Israel i digues a les muntanyes, als tossals, als barrancs i a les valls el que jo, el Senyor Déu, els anuncio: Aquí em teniu. Parlo ple de zel i d’indignació per la ignomínia que us fan passar les nacions.
7. Doncs bé, això us anuncia el Senyor Déu: Juro, alçant la mà, que les nacions que us envolten passaran també per la ignomínia.
8. »Però vosaltres, muntanyes d’Israel, us cobrireu de brancatge i donareu fruits per al meu poble d’Israel, que aviat tornarà.
9. Jo vindré a vosaltres i me n’ocuparé: sereu conreades i sembrades.