1. »I ara tu, fill d’home, profetitza a les muntanyes d’Israel. Digues: “Muntanyes d’Israel, escolteu la paraula del Senyor.
2. Això us anuncia el Senyor Déu: L’enemic ha dit de vosaltres: ‘Molt bé! Les muntanyes eternes ara són possessió nostra.’
3. Per tant, profetitza i digues-los de part meva això que jo, el Senyor Déu, els faig saber: Us han devastat i cobejat per tots cantons fins a convertir-vos en possessió dels qui quedaven de les nacions veïnes; la gent malparlava de vosaltres i us difamava.
4. Per això, muntanyes d’Israel, escolteu la paraula del Senyor Déu! Això anuncia el Senyor Déu a les muntanyes, als tossals, als barrancs, a les valls, a les ruïnes desolades i a les ciutats abandonades que han estat el botí i la befa dels qui quedaven de les nacions del voltant:
5. Jo, el Senyor Déu, us faig saber que parlo encès de zel contra els qui queden de les altres nacions i contra tot Edom, perquè s’han apropiat el meu país. Tenen el cor ple d’alegria i de menyspreu, mentre saquegen el país abandonat.
6. Profetitza, doncs, a la terra d’Israel i digues a les muntanyes, als tossals, als barrancs i a les valls el que jo, el Senyor Déu, els anuncio: Aquí em teniu. Parlo ple de zel i d’indignació per la ignomínia que us fan passar les nacions.
7. Doncs bé, això us anuncia el Senyor Déu: Juro, alçant la mà, que les nacions que us envolten passaran també per la ignomínia.
8. »Però vosaltres, muntanyes d’Israel, us cobrireu de brancatge i donareu fruits per al meu poble d’Israel, que aviat tornarà.
9. Jo vindré a vosaltres i me n’ocuparé: sereu conreades i sembrades.
10. Faré que creixi molt la vostra població, la de tot el poble d’Israel. Les ciutats tornaran a ser habitades, i les ruïnes, reconstruïdes.
11. Faré que augmenti la gent i el bestiar: seran molts i fecunds. Us repoblaré com en els temps passats i us faré més felices que en els primers temps. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
12. Encaminaré cap a vosaltres, muntanyes meves, la gent del meu poble d’Israel, i en prendran possessió. Tu, país d’Israel, seràs la seva heretat i no tornaràs més a deixar-los sense fills.
13. Això t’anuncia el Senyor Déu: Diuen que ets un país que devora els homes, que has privat de fills el teu poble.
14. Doncs bé, ja no tornaràs a devorar els homes ni deixaràs més el teu poble sense fills. Ho dic jo, el Senyor Déu.
15. No permetré més que hagis de sentir els ultratges dels estrangers i que hagis de passar pels escarnis d’altres nacions. No privaràs més de fills el teu poble. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
16. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
17. – Fill d’home, escolta. Quan el poble d’Israel habitava la seva terra, la va profanar amb el seu comportament. Tot el que feien era per a mi com la immundícia de la menstruació.
18. Llavors vaig abocar damunt d’ells la meva indignació per la sang que havien escampat en aquell país i pels ídols repugnants amb què l’havien profanat.