7. Faré de les muntanyes de Seïr un desert desolat i n’extirparé els qui les recorren.
8. Ompliré de víctimes les seves muntanyes. Per tossals, valls i barrancs cauran les víctimes de l’espasa.
9. »Et deixaré desolada per sempre,les teves ciutatsquedaran deshabitades.Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
10. »Tu deies: ‘Les dues nacions, els dos països, seran meus, nosaltres els prendrem en possessió.’ Però, de fet, el Senyor ja era allí, a Israel!
11. Doncs bé, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que et tractaré amb la mateixa indignació i el mateix furor amb què tu vas tractar els israelites per l’odi que els tenies. Per la manera com et castigaré, em faré conèixer a ells.
12. Llavors sabràs que jo, el Senyor, he sentit tots els ultratges que tu has proferit contra les muntanyes d’Israel: ‘Quin desert, aquestes muntanyes! Ens les donen, són ben nostres!’
13. Heu aixecat la veu en contra meu, no heu parat de malparlar de mi. Jo mateix ho he sentit.