10. »Tu deies: ‘Les dues nacions, els dos països, seran meus, nosaltres els prendrem en possessió.’ Però, de fet, el Senyor ja era allí, a Israel!
11. Doncs bé, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que et tractaré amb la mateixa indignació i el mateix furor amb què tu vas tractar els israelites per l’odi que els tenies. Per la manera com et castigaré, em faré conèixer a ells.
12. Llavors sabràs que jo, el Senyor, he sentit tots els ultratges que tu has proferit contra les muntanyes d’Israel: ‘Quin desert, aquestes muntanyes! Ens les donen, són ben nostres!’
13. Heu aixecat la veu en contra meu, no heu parat de malparlar de mi. Jo mateix ho he sentit.
14. »Això et fa saber el Senyor Déu: Tota la terra s’alegrarà quan et convertiré en un desert.
15. Tu t’alegraves de veure convertida en un desert l’heretat d’Israel. Doncs bé, jo faré el mateix amb tu: et convertiràs en una desolació, muntanya de Seïr i Edom tot sencer! Llavors tots sabran que jo sóc el Senyor.”