31. Llavors s’acosten a tu com si es tractés d’una assemblea, els del meu poble s’asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d’enamorats, mentre el cor se’ls en va darrere els seus propis desigs.
32. Mira, et tenen per un cantor d’amors, un cantor de veu deliciosa, un mestre en l’art de tocar acompanyaments. Escolten de gust el teu missatge, però ningú d’ells no el posa en pràctica.
33. Ara bé, quan es complirà el que tu has dit –i ja està a punt de complir-se–, llavors sabran que hi havia un profeta enmig d’ells.