3. Quan aquest veurà que l’espasa de l’enemic s’acosta al país, tocarà el corn per advertir el poble.
4. Si hi ha algú que sent ben clar el toc de corn però no en fa cas i es deixa sorprendre per l’espasa, serà culpable de la seva mort.
5. Morirà per culpa seva, perquè no ha fet cas del toc d’alarma. Però el qui en faci cas salvarà la vida.
6. Suposem, en canvi, que el sentinella veu que s’acosta l’espasa de l’enemic però no toca el corn i la gent no està alerta. Si algú és sorprès i el maten, ni que ell sigui culpable, jo demanaré comptes d’aquella sang al sentinella.”
7. »A tu, doncs, fill d’home, t’he fet sen-tinella del poble d’Israel. Quan sentis un crit d’alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva.
8. Si jo amenaço el malvat dient-li: “Malvat, segur que moriràs”, i tu no l’adverteixes ni li dius res perquè s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
9. Si tu, en canvi, l’adverteixes que s’aparti del mal camí i ell no ho fa, morirà per culpa seva, però tu hauràs salvat la vida.
10. »Tu, fill d’home, digues al poble d’Israel: “Vosaltres aneu dient: ‘Portem el pes de les nostres culpes i pecats, que ens van corsecant. Com podem viure?’ ”
11. Digues-los, doncs, de part meva: “Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no desitjo la mort del malvat. El que jo vull és que abandoni el seu mal camí i que visqui. Convertiu-vos, deixeu de seguir els mals camins! Per què heu de voler morir, poble d’Israel?”