2. – Fill d’home, parla als del teu poble. Digues-los de part meva: “Suposem que jo, el Senyor, faig venir l’espasa de l’enemic contra un país, i la gent del poble en pren un dels seus i el posa de sentinella.
3. Quan aquest veurà que l’espasa de l’enemic s’acosta al país, tocarà el corn per advertir el poble.
4. Si hi ha algú que sent ben clar el toc de corn però no en fa cas i es deixa sorprendre per l’espasa, serà culpable de la seva mort.
5. Morirà per culpa seva, perquè no ha fet cas del toc d’alarma. Però el qui en faci cas salvarà la vida.
6. Suposem, en canvi, que el sentinella veu que s’acosta l’espasa de l’enemic però no toca el corn i la gent no està alerta. Si algú és sorprès i el maten, ni que ell sigui culpable, jo demanaré comptes d’aquella sang al sentinella.”
7. »A tu, doncs, fill d’home, t’he fet sen-tinella del poble d’Israel. Quan sentis un crit d’alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva.
8. Si jo amenaço el malvat dient-li: “Malvat, segur que moriràs”, i tu no l’adverteixes ni li dius res perquè s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però a tu et demanaré comptes de la seva sang.