18. Si el just deixa de fer el bé i comet el mal, morirà per culpa d’això.
19. Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, viurà gràcies a això.
20. I encara diran que la manera d’obrar del Senyor és desencaminada! Sapigueu, poble d’Israel, que jutjaré cada un de vosaltres segons la seva conducta.
21. L’any dotze de la nostra deportació, el dia cinc del mes desè, se’m va presentar un fugitiu que venia de Jerusalem i em digué:– La ciutat ha estat destruïda!
22. Però la tarda abans de l’arribada del fugitiu, la mà del Senyor s’havia apoderat de mi i m’havia tornat l’ús de la paraula. Quan l’escàpol se’m va presentar al matí, jo ja podia parlar i no vaig tornar més a ser mut.
23. Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
24. – Fill d’home, escolta. Els qui viuen en aquelles ruïnes de la terra d’Israel van dient: “Si Abraham, que era un de sol, va obtenir la possessió del país, amb més raó a nosaltres, que som molts, el Senyor ens dóna el país perquè el posseïm.”
25. Doncs bé, tu digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres, que preneu part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, que poseu la confiança en els vostres ídols repugnants i cometeu crims de sang, ¿vosaltres preteneu tenir el país en possessió?
26. Vosaltres, que confieu tan sols en les vostres espases, que cometeu coses abominables i deshonreu cada un la dona del veí, ¿vosaltres preteneu tenir el país en possessió?”
27. Digues-los de part meva: “Això us fa saber el Senyor Déu: Tan cert com jo visc, juro que els qui han quedat a les ciutats en ruïnes cauran per l’espasa; als qui són fora poblat els donaré a les bèsties perquè els devorin, i els qui s’han refugiat en llocs escarpats o a les coves moriran de pesta.
28. Devastaré el país i el convertiré en un desert, i quedarà abatut el seu poder arrogant. Les muntanyes d’Israel quedaran desolades, no hi passarà ningú.”
29. Quan hauré convertit el país d’Israel en un desert desolat per culpa de totes les abominacions que han comès, sabran que jo sóc el Senyor.
30. »Tu, fill d’home, escolta. Els del teu poble xerren de tu darrere els murs i a les portes de les cases. Parlen l’un amb l’altre, cadascú amb el del seu costat, i diuen: “Veniu a escoltar quina paraula ve del Senyor.”
31. Llavors s’acosten a tu com si es tractés d’una assemblea, els del meu poble s’asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d’enamorats, mentre el cor se’ls en va darrere els seus propis desigs.