7. Quan t’apaguis, cobriré el celi enfosquiré les estrelles,cobriré el sol amb un núvoli la lluna amagarà la seva llum.
8. Per tu enfosquirétots els astres que brillen al celi cobriré de tenebres el teu país.Ho dic jo, el Senyor Déu.
9. »Quan faré arribar a les nacions la nova de la teva ruïna, quedarà trasbalsat el cor de molts pobles, fins i tot dels països que no coneixies.
10. Els deixaré esbalaïts davant la teva sort. Els seus reis quedaran esgarrifats quan brandaré la meva espasa davant d’ells. El dia de la teva caiguda tremolaran sense parar, i cada un temerà per la seva pròpia vida.
11. »Això et fa saber el Senyor Déu: Et caurà al damunt l’espasa del rei de Babilònia.
12. »Amb l’espasa dels guerrers,dels més violents entre els pobles,abatré la teva gent.Destrossaran l’orgull d’Egipte,s’esvairà tot el que hi habita.
13. Faré desaparèixer tot el bestiarde la vora de les aigües,no les enterbolirà mai méscap peu d’homeni les enfangaràcap peülla d’animal.
14. Llavors aclariré aquelles aigües,els seus corrents fluiran com l’oli.Ho dic jo, el Senyor Déu.
15. Quan convertiré la terra d’Egipteen un deserti el país serà buidatd’allò que l’omple,quan hauré malferittots els qui hi viuen,llavors sabran que jo sóc el Senyor.”
16. »Aquesta és la complanta que entonaran. La cantaran les dones de totes les nacions, la cantaran per la dissort d’Egipte i per tota la seva gent. Ho dic jo, el Senyor Déu.
17. L’any dotze, el dia quinze del mes, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
18. – Fill d’home, lamenta’t ara per la sort de la gent d’Egipte i, en la teva complanta, fes-los baixar al país de sota terra amb les altres ciutats de les nacions poderoses: que acompanyin els qui davallen a la fossa.
19. »¿Ets potser més agraciat que els altres? Baixa i jeu amb els incircumci-sos!
20. Tots cauen entre les víctimes de l’espasa! Egipte també està a mercè de l’espasa: endueu-vos-el amb tota la seva gent.