1. El dia u del mes dotzè de l’any dotze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Fill d’home, entona una complanta pel faraó, rei d’Egipte, i digues-li:»“Semblaves el lleó de les nacionsperò eres com els monstresdel gran oceà:xarbotejaves a les aigües abismals,les enterbolies amb les potes,enfangaves els rius profunds.
3. Això et fa saber el Senyor Déu:Estendré al teu damunt la meva xarxa,en presència d’un aplec de pobles,i et trauran amb el meu filat.
4. Et llançaré a terra,et tiraré enmig del camp,faré venir sobre teutota mena d’ocellotsi atiparé amb la teva carntots els animals feréstecs.
5. Escamparé les teves carnsper les muntanyes,ompliré les valls de la teva carronya.
6. Assaonaré amb la teva sangel país on et banyavesi els barrancs se n’ompliran.
7. Quan t’apaguis, cobriré el celi enfosquiré les estrelles,cobriré el sol amb un núvoli la lluna amagarà la seva llum.
8. Per tu enfosquirétots els astres que brillen al celi cobriré de tenebres el teu país.Ho dic jo, el Senyor Déu.
9. »Quan faré arribar a les nacions la nova de la teva ruïna, quedarà trasbalsat el cor de molts pobles, fins i tot dels països que no coneixies.
10. Els deixaré esbalaïts davant la teva sort. Els seus reis quedaran esgarrifats quan brandaré la meva espasa davant d’ells. El dia de la teva caiguda tremolaran sense parar, i cada un temerà per la seva pròpia vida.