15. »Això us fa saber el Senyor Déu: El dia que el faraó ha baixat al país dels morts, he manat de fer dol, he tancat per ell la boca del gran oceà i he estroncat els seus rius, i les aigües abismals han quedat retingudes; per ell he posat de dol el Líban, i tots els arbres dels camps s’han marcit.
16. La seva caiguda estrepitosa ha fet tremolar les nacions, quan l’he precipitat al país dels morts per reunir-lo amb els qui baixen a la fossa. En el país de sota terra s’han consolat tots els arbres de l’Edèn, els més selectes, esplèndids i ben regats del Líban.
17. També han baixat amb ell al país dels morts, a reunir-se amb les víctimes de l’espasa, els qui eren els seus aliats i s’acollien a la seva ombra enmig de les nacions.
18. »A quin dels arbres de l’Edèn t’assembles, tu que ets gran i gloriós? I tanmateix t’han precipitat amb ells al país de sota terra, on jauràs amb els incircumcisos i les víctimes de l’espasa! Aquesta serà la sort del faraó i de tota la seva gent. Ho dic jo, el Senyor Déu.”