1. El dia u del mes tercer de l’any onze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Fill d’home, digues al faraó, rei d’Egipte, i a la seva gent:»“A qui t’assembles,tu que ets tan gran?
3. A un xiprer, a un cedre del Líban,de bell brancatge i d’ombra espessa,tan alterós que el seu cimalarribava a frec dels núvols.
4. Les aigües profundes l’engrandien;el gran oceà el feia créixer,corrien les aigües abismalsper l’indret on era plantati els seus canals regaventots els arbres del camp.
5. Per això s’havia fet més altque tots els altres arbres;el seu brancatge s’havia espessit,s’havien estès les seves branques,de tanta aigua com hi arribava.
6. Niaven a les seves branquesocells de tota mena,sota el seu brancatgecriaven totes les bèsties dels camps,i una multitud de nacionss’acollia a la seva ombra.
7. Eren magnífiques la seva grandàriai l’extensió del seu ramatge,perquè enfonsava les arrelsdins les aigües del gran oceà.