1. El dia u del mes tercer de l’any onze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Fill d’home, digues al faraó, rei d’Egipte, i a la seva gent:»“A qui t’assembles,tu que ets tan gran?
3. A un xiprer, a un cedre del Líban,de bell brancatge i d’ombra espessa,tan alterós que el seu cimalarribava a frec dels núvols.
4. Les aigües profundes l’engrandien;el gran oceà el feia créixer,corrien les aigües abismalsper l’indret on era plantati els seus canals regaventots els arbres del camp.
5. Per això s’havia fet més altque tots els altres arbres;el seu brancatge s’havia espessit,s’havien estès les seves branques,de tanta aigua com hi arribava.
6. Niaven a les seves branquesocells de tota mena,sota el seu brancatgecriaven totes les bèsties dels camps,i una multitud de nacionss’acollia a la seva ombra.
7. Eren magnífiques la seva grandàriai l’extensió del seu ramatge,perquè enfonsava les arrelsdins les aigües del gran oceà.
8. En el jardí de Déu,cap cedre no el sobrepujava,cap savina no es podia compararal seu brancatge,cap plàtan no era semblanta una sola de les seves branques:cap arbre del jardí de Déuno l’igualava en bellesa.
9. Jo l’havia embellitamb un ramatge abundant,n’estaven engelositstots els arbres de l’Edèn,els arbres del jardí de Déu.
10. »Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Ja que ha elevat la seva alçària fins a tocar els núvols amb el seu cimal i n’estava tot enorgullit,
11. jo l’he fet caure en mans d’un capdavanter de nacions perquè el tracti com es mereix per la seva maldat. Jo l’he destituït!