17. – A tu, fill d’home, t’he fet sentinella del poble d’Israel. Quan sentis un crit d’alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva.
18. Si jo amenaço el malvat dient-li: “Segur que moriràs”, i tu no l’adverteixes ni li dius res perquè s’aparti del camí del mal i salvi així la seva vida, el malvat morirà per culpa seva, però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
19. Si tu, en canvi, l’adverteixes i ell no es converteix de la seva maldat ni s’aparta del mal camí, morirà per culpa seva, però tu hauràs salvat la teva vida.
20. I si un just s’aparta del bon camí i obra malament, i jo el faig caure, morirà. Morirà perquè tu no l’havies advertit pel seu pecat. No em recordaré del bé que havia obrat, però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
21. Si tu, en canvi, l’adverteixes que no pequi i no peca, viurà, perquè tu l’hauràs advertit. I tu hauràs salvat la teva vida.
22. Allà mateix, la mà del Senyor es va apoderar de mi. Ell em digué:– Surt a la plana, que allà et parlaré.
23. Jo vaig sortir a la plana. Allà hi havia la presència gloriosa del Senyor, tal com l’havia vista a la riba del riu Quebar, i em vaig prosternar amb el front a terra.