1. I em va dir:– Fill d’home, menja això que reps. Menja’t aquest escrit i vés a parlar a Israel.
2. Jo vaig obrir la boca, i em va fer menjar aquell rotlle,
3. mentre em deia:– Fill d’home, empassa-te’l, i que t’ompli les entranyes, aquest rotlle que ara et dono.Me’l vaig menjar, i a la boca m’era dolç com la mel.
4. Després em digué:– Ara tu, fill d’home, vés a trobar els d’Israel i porta’ls el meu missatge.
5. No t’envio a un poble de parla incomprensible o de llengua difícil, sinó al poble d’Israel;
6. no t’envio a pobles de parla incomprensible o de llengua tan difícil que no entendries. Si t’hi enviés, segur que ells t’escoltarien.
7. Però el poble d’Israel no et voldrà escoltar, perquè no em vol escoltar a mi: tots són gent de front dur i de cor empedreït.
8. Però jo t’he fet la cara tan endurida com la d’ells i el front tan dur com el seu;
9. t’he fet la cara com un diamant, més dura que una roca. No tinguis por, no t’espantis al seu davant: són un poble rebel.
10. Em va dir encara:– Fill d’home, escolta amb atenció totes les paraules que et diré i acull-les en el teu cor.
11. Vés a trobar els teus compatriotes deportats i parla’ls. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digues-los: “Això us anuncia el Senyor Déu.”
12. Llavors l’Esperit em va aixecar i vaig sentir aquest crit semblant al ressò d’un gran terratrèmol: «Beneïda la presència gloriosa del Senyor, que surt de l’indret on resideix!»
13. Vaig sentir també la remor de les ales dels vivents que batien l’una amb l’altra, el brogit de les rodes que anaven amb ells i el ressò d’un gran terratrèmol.
14. Llavors l’Esperit em va aixecar i se m’endugué. La mà del Senyor s’havia apoderat de mi amb tota la força. Jo, dolgut i irritat,
15. vaig anar a Tel-Abib, a trobar els deportats que vivien a la riba del riu Quebar. I allí on vivien, enmig d’ells, vaig estar-m’hi, atuït, durant set dies.