6. Llavors tots els habitants d’Egiptesabran que jo sóc el Senyor.Tu, Egipte, eres una canyaon el poble d’Israel es recolzava;
7. quan ells s’hi agafaven, t’esquerdavesi els esquinçaves el braç;quan s’hi repenjaven, et trencavesi els fallaven les forces.
8. »Per tant, això et fa saber el Senyor Déu: Jo faig venir contra tu l’espasa i exterminaré del teu país homes i bèsties.
9. El país d’Egipte serà una desolació i una ruïna. Llavors sabran que jo sóc el Senyor.»Tu has dit: ‘El Nil és meu, sóc jo qui l’ha creat.’
10. Doncs bé, aquí em tens contra tu i contra els canals del teu Nil. El país d’Egipte serà tot ell ruïnes i desolació, des de Migdol fins a Assuan tocant a la frontera d’Etiòpia.
11. Pel país no hi passaran ni homes ni bèsties, i durant quaranta anys no hi viurà ningú.
12. Faré d’Egipte el més desolat de tots els països; les seves ciutats seran les més ruïnoses de les ciutats en ruïnes. Dispersaré els egipcis entre les nacions, els escamparé pels altres pobles.
13. »Però això us fa saber el Senyor Déu: Al cap de quaranta anys aplegaré els egipcis d’entre els pobles on hauran estat dispersats.
14. Renovaré la vida d’Egipte, els faré tornar al país de Patrós, al seu país d’origen. Allí formaran un petit reialme.
15. Serà el més petit de tots els regnes i no dominarà mai més els altres pobles. Faré que minvin els seus habitants perquè no tornin a voler imposar-se sobre les altres nacions.
16. El poble d’Israel no posarà mai més en ells la confiança ni recaurà en la culpa d’anar darrere seu. Llavors sabran que jo sóc el Senyor Déu.”
17. El dia u del mes primer de l’any vint-i-set, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: