14. Renovaré la vida d’Egipte, els faré tornar al país de Patrós, al seu país d’origen. Allí formaran un petit reialme.
15. Serà el més petit de tots els regnes i no dominarà mai més els altres pobles. Faré que minvin els seus habitants perquè no tornin a voler imposar-se sobre les altres nacions.
16. El poble d’Israel no posarà mai més en ells la confiança ni recaurà en la culpa d’anar darrere seu. Llavors sabran que jo sóc el Senyor Déu.”
17. El dia u del mes primer de l’any vint-i-set, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
18. – Fill d’home, escolta. Nabucodonosor, rei de Babilònia, ha imposat al seu exèrcit una dura campanya contra Tir: tots els soldats han perdut els cabells i tenen les espatlles destrossades. Però ni ell ni el seu exèrcit no han tret cap profit de la campanya contra Tir.
19. Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Jo dono el país d’Egipte a Nabucodonosor, rei de Babilònia. S’endurà les seves riqueses, l’espoliarà i el saquejarà completament: aquesta serà la soldada del seu exèrcit.
20. Li dono el país d’Egipte en recompensa pel que ha fet contra Tir, ja que ho ha fet per mi. Ho dic jo, el Senyor Déu.
21. »Aquell dia faré renéixer el poder del poble d’Israel. I faré que tu, fill d’home, puguis parlar de nou enmig del poble. Llavors sabran que jo sóc el Senyor.