11. Pel país no hi passaran ni homes ni bèsties, i durant quaranta anys no hi viurà ningú.
12. Faré d’Egipte el més desolat de tots els països; les seves ciutats seran les més ruïnoses de les ciutats en ruïnes. Dispersaré els egipcis entre les nacions, els escamparé pels altres pobles.
13. »Però això us fa saber el Senyor Déu: Al cap de quaranta anys aplegaré els egipcis d’entre els pobles on hauran estat dispersats.
14. Renovaré la vida d’Egipte, els faré tornar al país de Patrós, al seu país d’origen. Allí formaran un petit reialme.
15. Serà el més petit de tots els regnes i no dominarà mai més els altres pobles. Faré que minvin els seus habitants perquè no tornin a voler imposar-se sobre les altres nacions.
16. El poble d’Israel no posarà mai més en ells la confiança ni recaurà en la culpa d’anar darrere seu. Llavors sabran que jo sóc el Senyor Déu.”
17. El dia u del mes primer de l’any vint-i-set, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
18. – Fill d’home, escolta. Nabucodonosor, rei de Babilònia, ha imposat al seu exèrcit una dura campanya contra Tir: tots els soldats han perdut els cabells i tenen les espatlles destrossades. Però ni ell ni el seu exèrcit no han tret cap profit de la campanya contra Tir.
19. Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Jo dono el país d’Egipte a Nabucodonosor, rei de Babilònia. S’endurà les seves riqueses, l’espoliarà i el saquejarà completament: aquesta serà la soldada del seu exèrcit.
20. Li dono el país d’Egipte en recompensa pel que ha fet contra Tir, ja que ho ha fet per mi. Ho dic jo, el Senyor Déu.