1. El dia dotze del mes desè de l’any deu, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Fill d’home, adreça’t al faraó, rei d’Egipte, i profetitza contra ell i contra tot el seu país.
3. Digues: “Això us fa saber el Senyor Déu:»Aquí em tens contra tu, faraó,rei d’Egipte, gran cocodrilajaçat als braços del Nil.Tu dius: ‘El Nil és meu,jo m’he creat a mi mateix.’
4. Doncs bé, jo et clavarégarfis a les maixelles,t’encastaré a les escatesels peixos dels teus canalsi te’n trauré foraamb tots els peixosque se t’hauran encastat.
5. Et llançaré al desertamb els peixos dels teus canals.Cauràs damunt la terra fermai no et recollirà ni t’arreplegarà ningú:et donaré als animals feréstecsi als ocellotsperquè et devorin.
6. Llavors tots els habitants d’Egiptesabran que jo sóc el Senyor.Tu, Egipte, eres una canyaon el poble d’Israel es recolzava;
7. quan ells s’hi agafaven, t’esquerdavesi els esquinçaves el braç;quan s’hi repenjaven, et trencavesi els fallaven les forces.
8. »Per tant, això et fa saber el Senyor Déu: Jo faig venir contra tu l’espasa i exterminaré del teu país homes i bèsties.
9. El país d’Egipte serà una desolació i una ruïna. Llavors sabran que jo sóc el Senyor.»Tu has dit: ‘El Nil és meu, sóc jo qui l’ha creat.’
10. Doncs bé, aquí em tens contra tu i contra els canals del teu Nil. El país d’Egipte serà tot ell ruïnes i desolació, des de Migdol fins a Assuan tocant a la frontera d’Etiòpia.
11. Pel país no hi passaran ni homes ni bèsties, i durant quaranta anys no hi viurà ningú.
12. Faré d’Egipte el més desolat de tots els països; les seves ciutats seran les més ruïnoses de les ciutats en ruïnes. Dispersaré els egipcis entre les nacions, els escamparé pels altres pobles.
13. »Però això us fa saber el Senyor Déu: Al cap de quaranta anys aplegaré els egipcis d’entre els pobles on hauran estat dispersats.