18. Al matí en vaig parlar a la gent, i aquella mateixa tarda moria la meva muller. L’endemà, quan vaig complir l’ordre rebuda,
19. la gent em deia:– ¿Vols explicar-nos quin sentit té ara per a nosaltres això que fas?
20. Jo els vaig respondre:– El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
21. “Digues al poble d’Israel: Això us fa saber el Senyor Déu: Jo profanaré el meu santuari, que és la vostra força superba, l’encís dels vostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar a Jerusalem moriran víctimes de l’espasa.
22. Llavors haureu de fer com jo: no tapar-vos la cara amb el mantell ni menjar el pa més ordinari,
23. no deslligar-vos els cabells ni treure-us les sandàlies. No us planyereu ni plorareu: per les vostres culpes us corsecareu sospirant els uns pels altres.
24. Ezequiel haurà estat un presagi per a vosaltres: tot ho fareu tal com ell ha fet i, quan això es compleixi, sabreu que jo sóc el Senyor Déu.