16. – Fill d’home, escolta. De sobte et prendré la qui és l’encís dels teus ulls. Però no et planyis ni ploris; que no et caigui ni una llàgrima.
17. Sospira en silenci. No et posis de dol com es fa pels difunts: no et deslliguis els cabells ni et treguis les sandàlies, no et tapis la cara amb el mantell ni mengis el pa més ordinari.
18. Al matí en vaig parlar a la gent, i aquella mateixa tarda moria la meva muller. L’endemà, quan vaig complir l’ordre rebuda,
19. la gent em deia:– ¿Vols explicar-nos quin sentit té ara per a nosaltres això que fas?
20. Jo els vaig respondre:– El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
21. “Digues al poble d’Israel: Això us fa saber el Senyor Déu: Jo profanaré el meu santuari, que és la vostra força superba, l’encís dels vostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar a Jerusalem moriran víctimes de l’espasa.
22. Llavors haureu de fer com jo: no tapar-vos la cara amb el mantell ni menjar el pa més ordinari,
23. no deslligar-vos els cabells ni treure-us les sandàlies. No us planyereu ni plorareu: per les vostres culpes us corsecareu sospirant els uns pels altres.
24. Ezequiel haurà estat un presagi per a vosaltres: tot ho fareu tal com ell ha fet i, quan això es compleixi, sabreu que jo sóc el Senyor Déu.
25. »I tu, fill d’home, el dia que jo els prendré la seva força, el seu joiell, el seu goig, l’encís dels seus ulls, la delícia del seu cor, i també els seus fills i filles,
26. aquell mateix dia se’t presentarà un fugitiu per donar-te la notícia.
27. Des d’aleshores ja podràs parlar i conversar amb el fugitiu: parla normalment, no facis més el mut. Hauràs estat per a ells un presagi, i sabran que jo sóc el Senyor.”