11. Deixaré sobre les brases l’olla buida,fins que l’aram es posi roent,es fongui la brutícia que hi ha dinsi en desaparegui el rovell.
12. Ja em puc cansar fregant-lo!N’hi ha tant, de gruix,que no se’n va ni amb el foc.
13. »La teva impuresa és infamant; jo he volgut purificar-te’n, però tu no te n’has purificat. Doncs bé, no en quedaràs purificada fins que hauré apaivagat la meva indignació contra tu.
14. Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit. Tot això vindrà, jo mateix ho compliré, sense oblidar-me de res. No tindré pietat ni me’n desdiré. Et jutjaran segons la teva conducta i les teves obres. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
15. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
16. – Fill d’home, escolta. De sobte et prendré la qui és l’encís dels teus ulls. Però no et planyis ni ploris; que no et caigui ni una llàgrima.
17. Sospira en silenci. No et posis de dol com es fa pels difunts: no et deslliguis els cabells ni et treguis les sandàlies, no et tapis la cara amb el mantell ni mengis el pa més ordinari.
18. Al matí en vaig parlar a la gent, i aquella mateixa tarda moria la meva muller. L’endemà, quan vaig complir l’ordre rebuda,
19. la gent em deia:– ¿Vols explicar-nos quin sentit té ara per a nosaltres això que fas?
20. Jo els vaig respondre:– El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
21. “Digues al poble d’Israel: Això us fa saber el Senyor Déu: Jo profanaré el meu santuari, que és la vostra força superba, l’encís dels vostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar a Jerusalem moriran víctimes de l’espasa.
22. Llavors haureu de fer com jo: no tapar-vos la cara amb el mantell ni menjar el pa més ordinari,