14. ¿Et veuràs amb cor de resistir, sense desànim, els dies en què em giraré contra tu? Sóc jo, el Senyor, qui t’ho diu, i ho compliré.
15. Et dispersaré entre les nacions, t’escamparé pels països i així faré net de les impureses que hi ha en tu.
16. Seré difamat per culpa teva davant les nacions, però així sabràs que jo sóc el Senyor.”
17. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
18. – Fill d’home, escolta. Per a mi el poble d’Israel és metall fals. Passat per la fornal, tan sols en queda coure, estany, ferro i plom. Era plata falsejada!
19. Per tant, això us fa saber el Senyor Déu: Ja que tots sou metall fals, jo us aplegaré dintre de Jerusalem.
20. Dins la fornal sereu un munt on hi haurà barrejats plata, coure, estany, ferro i plom. Hi atiaré el foc del meu enuig ardent i ho fondré: us hi amuntegaré i us hi faré fondre.
21. Quan us tindré aplegats atiaré contra vosaltres el foc del meu enuig per fondre-us dintre de Jerusalem.
22. Us hi fondreu com la plata dins la fornal. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he abocat la meva indignació sobre vosaltres.
23. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
24. – Fill d’home, digues a Jerusalem que és una terra que no ha estat purificada, que no ha rebut la pluja el dia de la meva indignació.
25. Els seus governants s’han conjurat dins d’ella com un lleó que rugeix i destrossa la presa: han devorat la gent, s’han apoderat dels béns i de les riqueses i multipliquen les viudes a dins de la ciutat.
26. Els seus sacerdots han violat la meva Llei i han profanat allò que és sant, sense distingir entre sagrat i profà ni fer conèixer la diferència entre el que és pur i el que és impur. Han fet els ulls grossos sobre els meus dies de repòs. Així jo he estat profanat enmig d’ells.
27. Dins la ciutat, els seus prohoms són llops que destrossen la presa, disposats a vessar sang i a fer morir gent si així obtenen beneficis.