13. »Jo pico de mans, indignat només de pensar en els beneficis que has aconseguit i en els crims que es cometen dintre teu.
14. ¿Et veuràs amb cor de resistir, sense desànim, els dies en què em giraré contra tu? Sóc jo, el Senyor, qui t’ho diu, i ho compliré.
15. Et dispersaré entre les nacions, t’escamparé pels països i així faré net de les impureses que hi ha en tu.
16. Seré difamat per culpa teva davant les nacions, però així sabràs que jo sóc el Senyor.”
17. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
18. – Fill d’home, escolta. Per a mi el poble d’Israel és metall fals. Passat per la fornal, tan sols en queda coure, estany, ferro i plom. Era plata falsejada!
19. Per tant, això us fa saber el Senyor Déu: Ja que tots sou metall fals, jo us aplegaré dintre de Jerusalem.
20. Dins la fornal sereu un munt on hi haurà barrejats plata, coure, estany, ferro i plom. Hi atiaré el foc del meu enuig ardent i ho fondré: us hi amuntegaré i us hi faré fondre.
21. Quan us tindré aplegats atiaré contra vosaltres el foc del meu enuig per fondre-us dintre de Jerusalem.