20. fins que defalleixin els corsi caigui una multitud.Davant totes les seves portesalço l’amenaça de l’espasafeta per a centellejar,destinada a la matança.
21. Apunta a la dreta, espasa,avança a l’esquerra,on hagis de fer front!
22. També jo picaré de mansi satisfaré la meva indignació.Sóc jo, el Senyor, qui ha parlat.”
23. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
24. – Tu, fill d’home, traça dos camins per on podria venir l’espasa del rei de Babilònia. Tots dos camins han de sortir del mateix país. A cada cap de camí posa-hi un senyal que indiqui la direcció de la ciutat:
25. el camí que portaria l’espasa contra Rabà dels ammonites i el camí que la portaria contra Judà, que té la seva plaça forta a Jerusalem.
26. El rei de Babilònia s’ha aturat al punt on comencen els dos camins, per consultar-hi els auguris: tira les sorts, traient una fletxa, consulta els ídols domèstics, examina el fetge d’una víctima.
27. A la mà dreta ja té la resposta: Jerusalem. L’ha d’atacar amb ariets, ha de donar l’ordre de matança, ha de llançar el crit de guerra, ha d’emplaçar els ariets davant les portes, ha d’alçar un terraplè i construir un mur de setge.
28. La gent de Jerusalem no veu en tot això res més que falsos vaticinis, però ells s’havien compromès amb juraments: el vaticini recorda per quina culpa seran capturats.
29. »Per tant, això us anuncia el Senyor Déu: Aquest fet us recordarà la vostra culpa, farà públiques les vostres infidelitats, manifestarà els pecats que heu comès en tot el vostre obrar. Ara, doncs, que us ha estat recordat tot això, sapigueu que sereu capturats per la força.
30. »I a tu, rei d’Israel, impiu i sacríleg, que avui arribes a l’hora final de la teva culpa,
31. el Senyor Déu, et diu: Deixa la diadema, treu-te la corona! Des d’ara, res no serà igual: el que era a baix serà enaltit, el que era a dalt serà abaixat.
32. Ruïna, ruïna, ho reduiré tot a ruïna! Però no abans que arribi aquell a qui pertany el dret, que jo li tinc donat.
33. »I ara tu, fill d’home, profetitza i digues: “Així respon el Senyor Déu als ammonites i als seus escarnis.” Digues: “L’espasa, l’espasa és desembeinada, afilada per a la matança, brunyida per a destruir i centellejar,