16. He fet brunyir l’espasaabans d’empunyar-la:ara ja està afilada, ja està brunyidaper a posar-la en mans del botxí.
17. Fill d’home, plany-te, crida de dolor;l’espasa ha caigut sobre el meu poble,sobre tots els governants d’Israel,víctimes de l’espasaamb els altres del poble.Dóna’t cops al pit en senyal de dol.
18. »És una prova. Què passarà si ni tan sols se’n salva el ceptre menyspreador? Ho dic jo, el Senyor Déu.”
19. »Tu, fill d’home, profetitza i pica de mans:»“Que l’espasa repeteixi tres vegadesl’estocada!És l’espasa de les víctimes,l’espasa contra el gran sacríleg,brandada tot al voltant,
20. fins que defalleixin els corsi caigui una multitud.Davant totes les seves portesalço l’amenaça de l’espasafeta per a centellejar,destinada a la matança.
21. Apunta a la dreta, espasa,avança a l’esquerra,on hagis de fer front!
22. També jo picaré de mansi satisfaré la meva indignació.Sóc jo, el Senyor, qui ha parlat.”
23. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
24. – Tu, fill d’home, traça dos camins per on podria venir l’espasa del rei de Babilònia. Tots dos camins han de sortir del mateix país. A cada cap de camí posa-hi un senyal que indiqui la direcció de la ciutat:
25. el camí que portaria l’espasa contra Rabà dels ammonites i el camí que la portaria contra Judà, que té la seva plaça forta a Jerusalem.