20. Santifiqueu els meus dies de repòs, perquè siguin un signe del pacte que hi ha entre jo i vosaltres i se sàpiga que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.
21. Però també els seus fills es van rebel·lar contra mi: no seguien els meus preceptes, no guardaven ni posaven en pràctica els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació al desert i calmar així el meu enuig.
22. Però em vaig contenir per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble.
23. També els vaig jurar al desert que els dispersaria entre les nacions i els escamparia pels països,
24. perquè no complien els meus decrets, rebutjaven els meus preceptes, profanaven els meus dies de repòs i es deixaven seduir pels ídols repugnants dels seus pares.
25. ¿És que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vida?
26. ¿Sóc jo qui va portar-los a cometre la profanació d’oferir-me en sacrifici els seus primogènits? ¿Els vaig horroritzar, perquè així sabessin que jo sóc el Senyor?”
27. »Ara, doncs, fill d’home, parla encara al poble d’Israel i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Els vostres pares van continuar ultratjant-me amb les seves infidelitats.
28. Jo els vaig fer entrar al país que els havia jurat de donar-los; però pertot on veien un turó elevat i un arbre ufanós, hi oferien els seus sacrificis, portaven les seves odioses ofrenes, presentaven els seus perfums d’olor agradable i vessaven les seves libacions.
29. Jo els vaig preguntar: ‘No són ben reconsagrats aquests turons on aneu?’ I n’han dit turons sagrats per sempre més.”
30. »Per tant, digues al poble d’Israel: “Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres quedeu impurs, ja que feu com els vostres pares, us prostituïu amb ídols detestables
31. i, cremant en sacrifici els vostres fills, continueu encara avui deixant que us profanin tots els vostres ídols repugnants. Com puc deixar-me consultar per vosaltres, poble d’Israel? Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no em deixaré consultar.
32. »Vosaltres dieu: ‘Volem ser com els estrangers, com la gent dels altres països que adoren la fusta i la pedra.’ Doncs bé, això que us heu ficat al cap no es realitzarà mai de la vida.
33. Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que regnaré sobre vosaltres amb mà forta i amb braç poderós, amb indignació desbordant.