19. La flor de farina, l’oli i la mel amb què jo t’alimentava, els presentares a aquelles imatges com a ofrena agradable. Això és el que vas fer! Ho dic jo, el Senyor Déu.
20. »També vas agafar els fills i les filles que m’havies donat i els oferires en sacrifici a aquells ídols perquè se n’alimentessin. ¿Et semblava encara poca cosa la teva prostitució?
21. Doncs fins i tot has arribat a degollar els meus fills i a cremar-los per oferir-los-els!
22. En totes les teves abominacions i disbauxes no t’has recordat dels dies del teu naixement, quan estaves tota nua, espeternegant i bruta de sang.
23. »Ai, ai de tu! A més de tantes maldats, t’ho dic jo, el Senyor Déu,
24-25. a la plaça de cada ciutat i a la sortida de cada camí et vas construir barraques sagrades, t’hi vas fer llocs de culte i embrutires la teva bellesa eixancarrant-te davant tothom qui passava; així et prostituïres més i més.
26. Et prostituïres amb els teus veïns egipcis, de gran virilitat, i vas multiplicar les disbauxes per irritar-me.
27. »Llavors vaig aixecar la mà contra tu: vaig fer més petit el teu territori i et vaig deixar a mercè de les teves enemigues, les ciutats dels filisteus. Fins i tot elles s’avergonyien de la teva conducta deshonesta!
28. Però encara no en tenies prou: et prostituïres amb els assiris, que tampoc no et van satisfer.
29. Llavors, a Caldea, país de mercaders, et vas donar més i més a les teves disbauxes, sense quedar tampoc satisfeta.
30. Que n’eres, de dèbil, quan et comportaves com una bagassa descarada! Sí, t’ho dic jo, el Senyor Déu.
31. Quan et construïes una barraca a la sortida de cada camí, un lloc de culte a cada plaça, no feies com les prostitutes: tu menyspreaves la paga.