7. Perquè qualsevol home del poble d’Israel o dels immigrants que hi resideixen, si s’allunya de mi i només pensa en els seus ídols, tenint sempre al davant allò que el fa caure en la culpa, quan recorri al profeta per consultar-me, jo mateix, el Senyor, li respondré.
8. M’encararé amb aquest home i en faré un cas exemplar: l’exterminaré del meu poble. Així sabreu que jo sóc el Senyor.
9. »Ara bé, si un profeta es deixa enganyar i anuncia alguna cosa, jo, el Senyor, el deixaré en l’engany: aixecaré la mà contra ell i el faré desaparèixer d’enmig d’Israel, el meu poble.
10. Tan culpable serà el qui haurà consultat el profeta com el profeta que li haurà respost: tots dos portaran la seva culpa.
11. No vull que el poble d’Israel s’extraviï mai més lluny de mi i torni a profanar-se amb tantes infidelitats. Vull que sigui el meu poble i jo seré el seu Déu. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
12. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
13. – Fill d’home, escolta: Posem que un país peca contra mi essent-me infidel i jo aixeco la mà contra ell, faig que se li acabin les reserves de pa, li envio la fam i extermino els seus homes i animals.
14. Si s’hi troben aquests tres homes: Noè, Daniel i Job, tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida. Ho dic jo, el Senyor Déu.
15. O bé posem que faig rondar pel país bèsties salvatges que el despoblen fins que es torna una terra desolada per on no passa ningú per por d’aquelles bèsties;