11. No vull que el poble d’Israel s’extraviï mai més lluny de mi i torni a profanar-se amb tantes infidelitats. Vull que sigui el meu poble i jo seré el seu Déu. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
12. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
13. – Fill d’home, escolta: Posem que un país peca contra mi essent-me infidel i jo aixeco la mà contra ell, faig que se li acabin les reserves de pa, li envio la fam i extermino els seus homes i animals.
14. Si s’hi troben aquests tres homes: Noè, Daniel i Job, tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida. Ho dic jo, el Senyor Déu.
15. O bé posem que faig rondar pel país bèsties salvatges que el despoblen fins que es torna una terra desolada per on no passa ningú per por d’aquelles bèsties;
16. jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que aquests tres homes no salvaran fills ni filles: tan sols ells seran salvats, i el país quedarà desolat.
17. Posem encara que jo faig venir l’espasa contra aquest país, amb l’ordre de travessar-lo, i n’extirpo així homes i animals;