10. Tan culpable serà el qui haurà consultat el profeta com el profeta que li haurà respost: tots dos portaran la seva culpa.
11. No vull que el poble d’Israel s’extraviï mai més lluny de mi i torni a profanar-se amb tantes infidelitats. Vull que sigui el meu poble i jo seré el seu Déu. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
12. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
13. – Fill d’home, escolta: Posem que un país peca contra mi essent-me infidel i jo aixeco la mà contra ell, faig que se li acabin les reserves de pa, li envio la fam i extermino els seus homes i animals.
14. Si s’hi troben aquests tres homes: Noè, Daniel i Job, tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida. Ho dic jo, el Senyor Déu.
15. O bé posem que faig rondar pel país bèsties salvatges que el despoblen fins que es torna una terra desolada per on no passa ningú per por d’aquelles bèsties;
16. jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que aquests tres homes no salvaran fills ni filles: tan sols ells seran salvats, i el país quedarà desolat.
17. Posem encara que jo faig venir l’espasa contra aquest país, amb l’ordre de travessar-lo, i n’extirpo així homes i animals;
18. jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que aquests tres homes no salvaran fills ni filles: tan sols ells seran salvats.
19. Posem, finalment, que jo envio la pesta en aquest país i la meva indignació hi escampa la mortaldat fins al punt d’exterminar-ne homes i animals.
20. Si s’hi troben Noè, Daniel i Job, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que ells no salvaran fills ni filles: tan sols ells, perquè són justos, salvaran la vida.
21. »Però això us fa saber el Senyor Déu: Encara que jo enviï contra Jerusalem els meus quatre flagells malignes –l’espasa, la fam, les bèsties salvatges i la pesta– per exterminar homes i animals,
22. malgrat això, hi deixaré una resta de supervivents, homes i dones. Els faran sortir de la ciutat i vindran cap a vosaltres. Llavors us adonareu de la seva conducta i de les seves maldats i us consolareu del mal que he fet caure sobre Jerusalem, de tot el que he fet contra ella.
23. Sí, quan veureu la seva conducta i les seves maldats, això serà un consol per a vosaltres, perquè llavors sabreu que tot el que li he fet, no ho he pas fet sense raó. Ho dic jo, el Senyor Déu.