1. Alguns dels ancians d’Israel vingueren a veure’m i es van asseure davant meu.
2. Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
3. – Fill d’home, escolta’m. Tots aquests no fan més que pensar en els seus ídols repugnants, tenen sempre al davant allò que els fa caure en la culpa. ¿Puc permetre que em consultin?
4. Parla, doncs, amb ells i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Tot home del poble d’Israel que tan sols pensa en els seus ídols i té sempre al davant allò que el fa caure en la culpa, si després encara recorre al profeta per consultar-me, jo mateix, el Senyor, li respondré. Li donaré el que es mereix perquè ve amb la multitud dels seus ídols.
5. Així em vull apoderar del cor del poble d’Israel, tot i que ells s’han allunyat de mi per amor dels seus ídols repugnants.”
6. »Per tant, digues a la gent d’Israel: “Això us ordena el Senyor Déu: Convertiu-vos, allunyeu-vos dels vostres ídols, aparteu la mirada de totes les vostres abominacions.