15. I quan els dispersaré entre les nacions i els escamparé pels països, sabran que jo sóc el Senyor.
16. Però faré que alguns d’ells sobrevisquin a l’espasa, a la fam i a la pesta, perquè contin a les nacions com hauran acabat les abominacions que tots ells cometien; així sabran que jo sóc el Senyor.”
17. El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué:
18. – Fill d’home, menja’t el pa tremolant, beu-te l’aigua inquiet i anguniós
19. i digues a la gent del poble: “Això anuncia el Senyor Déu als qui viuen a Jerusalem i a la terra d’Israel: menjaran el pa amb angúnia i beuran l’aigua amb neguit, perquè el país serà assolat per culpa de la violència de tots els qui hi viuen.
20. Les ciutats quedaran desertes i el país devastat. Llavors sabran que jo sóc el Senyor.”
21. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
22. – Fill d’home, escolta’m. Què significa aquesta dita que corre per la terra d’Israel: “Els dies passen i no es compleix cap visió”?
23. Doncs digues-los: “Això us anuncia el Senyor Déu: Aboliré aquesta dita, mai més no la repetiran a Israel.” Ja els pots dir que ha arribat l’hora i que des d’ara es complirà tota visió.
24. En el poble d’Israel ja no hi haurà cap visió falsa ni cap predicció mentidera.
25. Perquè jo, el Senyor, parlo, i la paraula que dic es complirà sense esperar més. Sí, poble rebel, ara, en els vostres dies, quan jo digui una paraula, la compliré. Ho afirmo jo, el Senyor Déu.