10. Doncs digues-los: “Això declara el Senyor Déu: Aquest presagi es refereix al rei i a tota la gent d’Israel que habita a Jerusalem.”
11. Digues: “Sóc per a vosaltres un presagi. Això que jo he fet, ho faran també amb ells: seran fets captius i deportats.
12. I el rei es carregarà el farcell a les espatlles i sortirà a les fosques pel forat que hauran obert en el mur per fer-lo passar, i es taparà la cara per no veure amb els seus ulls el país.
13. Però jo estendré la meva xarxa damunt d’ell i quedarà atrapat en el meu filat; el conduiré a Babilònia, el país dels caldeus, i allí morirà sense haver-lo pogut veure.
14. Escamparé als quatre vents els qui l’envolten, la seva guàrdia i totes les seves tropes, i els perseguiré amb l’espasa desembeinada.
15. I quan els dispersaré entre les nacions i els escamparé pels països, sabran que jo sóc el Senyor.
16. Però faré que alguns d’ells sobrevisquin a l’espasa, a la fam i a la pesta, perquè contin a les nacions com hauran acabat les abominacions que tots ells cometien; així sabran que jo sóc el Senyor.”
17. El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué:
18. – Fill d’home, menja’t el pa tremolant, beu-te l’aigua inquiet i anguniós
19. i digues a la gent del poble: “Això anuncia el Senyor Déu als qui viuen a Jerusalem i a la terra d’Israel: menjaran el pa amb angúnia i beuran l’aigua amb neguit, perquè el país serà assolat per culpa de la violència de tots els qui hi viuen.
20. Les ciutats quedaran desertes i el país devastat. Llavors sabran que jo sóc el Senyor.”
21. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
22. – Fill d’home, escolta’m. Què significa aquesta dita que corre per la terra d’Israel: “Els dies passen i no es compleix cap visió”?