1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Tu, fill d’home, vius enmig d’un poble rebel, que té ulls per a veure-hi i no hi veu, i orelles per a escoltar i no escolta; és un poble rebel.
3. Ara tu, fill d’home, de dia i davant de tothom, fes-te un farcell d’allò que necessita un deportat i emigra, a la vista de tothom, del lloc on ets, cap a un altre indret. Qui sap si encara hi veurà, aquest poble rebel!
4. De dia, en presència d’ells, fes el teu farcell com un farcell de deportat, i al vespre surt, també en presència d’ells, com els qui són duts a l’exili.
5. Primer, a la vista de tothom, obre un forat a la paret i fes-hi passar el farcell.
6. Després, a les fosques, davant de tothom, carrega’t el farcell a les espatlles i surt amb la cara tapada, per no veure el país. Vull que siguis un presagi per al poble d’Israel.
7. Jo ho vaig complir, tal com el Senyor m’ho havia manat: de dia vaig fer el farcell, com un farcell de deportat; al vespre, amb les mans, vaig fer un forat a la paret, em vaig carregar el farcell a les espatlles i vaig sortir a les fosques davant de tothom.
8. Al matí el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
9. – A tu, fill d’home, la gent d’Israel, aquest poble rebel, ¿no t’han preguntat què fas?
10. Doncs digues-los: “Això declara el Senyor Déu: Aquest presagi es refereix al rei i a tota la gent d’Israel que habita a Jerusalem.”
11. Digues: “Sóc per a vosaltres un presagi. Això que jo he fet, ho faran també amb ells: seran fets captius i deportats.
12. I el rei es carregarà el farcell a les espatlles i sortirà a les fosques pel forat que hauran obert en el mur per fer-lo passar, i es taparà la cara per no veure amb els seus ulls el país.
13. Però jo estendré la meva xarxa damunt d’ell i quedarà atrapat en el meu filat; el conduiré a Babilònia, el país dels caldeus, i allí morirà sense haver-lo pogut veure.