7. Per tant, això us anuncia el Senyor Déu: La ciutat és l’olla, però la carn són els morts que heu estès enmig d’ella; per això jo us n’expulsaré.
8. ¿Teniu por de l’espasa? Doncs jo la faré venir contra vosaltres. Ho dic jo, el Senyor Déu.
9. Us faré sortir de la ciutat, us posaré en mans d’uns estrangers i executaré les meves sentències contra vosaltres.
10. Caureu per l’espasa, us jutjaré dins el mateix territori d’Israel, i llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
11. La ciutat no serà cap olla per a vosaltres; però, en canvi, vosaltres sereu carn dins d’ella: us jutjaré dins el mateix territori d’Israel.
12. Aleshores sabreu que jo sóc el Senyor, ja que no heu seguit els meus preceptes ni heu observat els meus decrets, sinó que us heu comportat segons els costums de les nacions que us envolten.»
13. Mentre jo feia aquesta profecia va morir Pelatiahu, fill de Benaià. Jo vaig prosternar-me amb el front a terra i vaig clamar amb totes les forces:– Ah, Senyor Déu! ¿Vols aniquilar la resta d’Israel?
14. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
15. – Fill d’home, els habitants de Jerusalem diuen als teus germans, als teus parents i a tot el poble d’Israel: “Vosaltres viviu lluny del Senyor; ens toca a nosaltres de posseir aquest país.”
16. Per tant, digues: “Això us anuncia el Senyor Déu: És veritat que jo els he allunyat entre les nacions, els he dispersat pels països; però en els països on resideixen, sóc per a ells com un santuari.”
17. »Per això digues: “Això us anuncia el Senyor Déu: Us aplegaré d’entre els pobles, us reuniré dels països on heu estat dispersats i us donaré la terra d’Israel.
18. Ells hi entraran i en faran fora tots els ídols detestables i abominables.
19. Jo els donaré un sol cor i els infondré un esperit nou; trauré d’ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn,
20. perquè segueixin els meus preceptes, guardin els meus decrets i els posin en pràctica. Llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
21. Però si el seu cor va darrere els ídols detestables i abominables, els faré pagar la seva conducta. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
22. Llavors els querubins van desplegar les ales, i les rodes s’alçaren amb ells. La presència gloriosa del Déu d’Israel anava damunt seu.
23. La glòria del Senyor va pujar de dintre la ciutat i s’aturà a la muntanya que hi ha a l’orient.