13. Mentre jo feia aquesta profecia va morir Pelatiahu, fill de Benaià. Jo vaig prosternar-me amb el front a terra i vaig clamar amb totes les forces:– Ah, Senyor Déu! ¿Vols aniquilar la resta d’Israel?
14. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
15. – Fill d’home, els habitants de Jerusalem diuen als teus germans, als teus parents i a tot el poble d’Israel: “Vosaltres viviu lluny del Senyor; ens toca a nosaltres de posseir aquest país.”
16. Per tant, digues: “Això us anuncia el Senyor Déu: És veritat que jo els he allunyat entre les nacions, els he dispersat pels països; però en els països on resideixen, sóc per a ells com un santuari.”
17. »Per això digues: “Això us anuncia el Senyor Déu: Us aplegaré d’entre els pobles, us reuniré dels països on heu estat dispersats i us donaré la terra d’Israel.
18. Ells hi entraran i en faran fora tots els ídols detestables i abominables.
19. Jo els donaré un sol cor i els infondré un esperit nou; trauré d’ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn,
20. perquè segueixin els meus preceptes, guardin els meus decrets i els posin en pràctica. Llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
21. Però si el seu cor va darrere els ídols detestables i abominables, els faré pagar la seva conducta. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
22. Llavors els querubins van desplegar les ales, i les rodes s’alçaren amb ells. La presència gloriosa del Déu d’Israel anava damunt seu.