11. Quan avançaven, ho podien fer en totes quatre direccions, però sense girar-se: cap a l’indret on es dirigia la part de davant, avançaven també les rodes de darrere, sense girar-se.
12. El cos de tots quatre querubins, l’esquena, les mans, les ales i les rodes, eren plens d’ulls tot a l’entorn.
13. I vaig sentir que donaven a les rodes el nom de «carrossa».
14. Cada un dels querubins tenia quatre cares: la cara del primer era de querubí; la del segon era una cara d’home; el tercer tenia cara de lleó, i el quart, d’àguila.
15. Els querubins es van enlairar: eren els vivents que jo havia vist al riu Quebar.
16. Quan avançaven els querubins, també avançaven les rodes, i quan els querubins desplegaven les ales per enlairar-se de terra, les rodes no se separaven d’ells.
17. Quan s’aturaven, les rodes també s’aturaven, i quan s’enlairaven, elles també s’enlairaven amb ells; perquè l’esperit dels vivents animava també les rodes.
18. Llavors la presència gloriosa del Senyor va sortir del llindar del santuari i es va posar sobre els querubins.
19. Els querubins van desplegar les ales, s’enlairaren de terra, davant els meus ulls, i van sortir juntament amb les rodes. S’aturaren a l’entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La presència gloriosa del Déu d’Israel anava damunt d’ells.
20. Eren els vivents que jo havia vist sota el Déu d’Israel al riu Quebar. Tot seguit vaig comprendre que eren querubins.
21. Cada un tenia quatre cares, quatre ales i una figura de mà humana sota les seves ales.
22. L’aspecte de les seves cares era el que jo havia vist a la riba del riu Quebar: era ben bé el mateix. I cada un avançava de dret endavant.