23. Per sota aquesta volta hi havia els vivents: cada un tenia dues ales, desplegades d’un cap a l’altre, i amb les altres dues ales es cobria el cos.
24. Mentre els vivents avançaven, vaig sentir la remor de les seves ales: era com el bramul de grans onades, com la veu del Totpoderós; un clam eixordador com la cridòria d’un exèrcit. Quan s’aturaven, plegaven les ales.
25. Se sentí encara un crit des de la volta que era damunt els seus caps.